Una derrota que reforçarà l'equip

No sempre poden ser victòries i la jornada del passat dilluns 22 d'octubre en va ser un exemple. Temare FC va perdre 5 a 2 davant del Mustache. No va ser un partit fàcil per Temare FC, doncs es van veure lleugerament desbordades per l'equip contrari.

El partit va començar a les 21:30 i la primera sorpresa va ser el fet que les jugadores del Mustache defensaven els mateixos colors que les de Temare FC; el groc i el negre. Això ja va desestibilitzar emocionalment les jugadores del Temare FC que van haver de jugar amb petos blaus tot el partit. Les declaracions que han fet les jugadores ens donen a entendre que, per elles, una qüestió tan banal com el fet de portar un peto va significar molt més. Lali, una de les puntes de l'equip, declarava als mitjans “hauria d'estar prohibit jugar amb petos. Semblavem els mosqueperros. A més et fan suar molt i no et pots concentrar en el partit. He estat tot el partit més pendent del peto que de construir i defensar com és degut”. Per altra banda la número 10 feia l'observació que “penso que per nosaltres anar de blau ens ha fet perdre força com a equip, per nosaltres el color blau significa un altra època en que els resultats no eren com els d'ara. El groc i el negre, en canvi signifiquen per nosaltres una nova filosofia futbolística i una nova forma de jugar”.

A tot això cal sumar-hi l'afició hooligan del Mustache, una afició que no va parar de cridar i animar al seu equip. Les jugadores de Temare FC també van poder gaudir d'una afició incondicional, molt més discreta per això. És per això que les jugadores fan una crida a l'afició de Temare a assistir als partits amb les banderes groc-i-negres.

Malgrat aquests entrebancs, però, cal destacar l'estrena d'aquesta temporada de les golejadores Marta i Júlia, que van contribuir activament a l'intent de remuntada de Temare FC.

Tot i la derrota, les paraules del míster del final del partit anaven encarades a l'esperança i a seguir treballant, animava a les jugadores fent afirmacions com ara: “ Ben treballat, no defalliu, esteu en el camí”.

Temare empata, però convenç i guanya en estil i qualitat de joc

A les vuit del vespre d'ahir diemcres, es disputava l'encontre més esperat. Temare FC s'enfrontava al Vete, líder de la lliga durant les dues primeres jornades. El partit que es disputava a l'Olímpia Estadium va aplegar més de mig centenar de seguidors, i va comptar amb la presència de la  fotògrafa del programa Efectivament de la LEFA Squirt League TV.

Les jugadores del FC Temare, van arribar a l'encontre concienciades que seria un partit complicat. L'equip que disposava de gairebé tots els efectius, sabia que sortiria al camp a donar-ho tot. Sota el lema ' tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer'  encaraven la tercera jornada de la lliga. Acompanyades de la seva incondicional afició, liderada per la mascota de l'equip snorkel,  les jugadores de groc i negre escalafaven motors damunt el terreny de joc; mentrestant Snorkel declarava 'estic molt emocionat i tinc els nervis a flor de pell, no porto aquí més de cinc minuts, i els membres de seguretat de l'estadi ja m'han hagut de cridar l'atenció'.

A les 20h sonava el xiulet imaginari que indicava l'inici del partit. Les jugadores de Temare, cedien el sac al Vete i d'aquesta manera es posicionaven defensivament, en una defensa difícil d'abatre. El Vete amb un joc molt ofensiu provava els xuts des de fora de l'àrea, donat que no trobava espais per on desequilibrar les línees de la defensa Temarenca; i en pocs minuts van acabar perdent  la  possessió de l'esfèrica. El partit, de seguida va ser dominat per Temare FC, que demostrava un joc elaborat a base de paciència i rotació. Les oportunitats van ser-hi, però només el xut valent i precís de la cubana Cañadell va obrir el marcador del partit. Les jugadores del FC Temare van construir innumerables jugades en atac però va faltar la precisió de gol per embutxacar-se el partit. El Vete que durant la primera part no va lluir tant com Temare, insistia amb xuts des de fora de l'àrea, que la portera Helena refusava amb convicció.

A la mitja part, el resultat era (1-0) i les jugadores del Temare escoltaven amb atenció les instruccions d'un míster orgullós del paper del seu equip; però conscient de que en la segona part, el Vete dificultaria la construcció de l'atac. 'Us apretaran a dalt noies, haureu de posar en pràctica la sortida de pressió, recordeu aprofitar els espais'. L'entrenador Joan Guardiola Vilanova, insistia en la necessitat de continuar mantenint els percentatges de possessió de pilota i en millorar la precissió de gol, per sentenciar el partit.

A l'inici de la segona part ja es va poder evidenciar la pressió exercida pel Vete en la sortida de pilota. Però les jugadores de Temare estaven psicològicament preparades per rebre tal pressió, sabien que necessitarien tota la intel·ligència, tot l'entusiasme i tota la força per sortir-se'n. La qualitat del joc fou menys espectacular en la segona part. El Vete pressionava i insistia en impedir el joc ofensiu, que l'equip groc i negre havia ofert durant el primer temps. En una sortida de pressió i fruit d'un error defensiu, va arribar el primer gol del Vete, que empatava el partit. Pocs minuts després, sonava altra vegada el xiulet imaginari, que indicava el final del partit.

Joan Guardiola Vilanova, declarava en roda de premsa: 'Hem dominat el partit, estic molt orgullós de les meves jugadores; però el futbol sala és així 5 contra 5....sempre és complicat' al mateix temps que indicava   'Ens ha faltat sentenciar el partit'. L'entrenador de FC Temare ha insitit però, que ara l'equip s'ha de centrar en el proper partit de lliga que es disputarà el pròxim dilluns 22 d'octubre a les 21:30 i que es podrà seguir en directe acudint al Salesians Estadium.

Salut i Visca Temare!

Crònica de la segona jornada de lliga: TeMare 4 - 1 P-pas

El partit d’ahir al vespre no va ser un partit normal. No va ser un partit com els de sempre. Ahir, en declaracions del míster, Goofy, l’equip ‘va recollir els fruits de tants entrenaments’. Sí, estimats seguidors i fans incondicionals, ahir, TeMare va guanyar com feia temps que no es veia. Una victòria aclaparadora, un domini assajat i una set de gols van fer de la segona jornada de la lliga Lefa-squirt una jornada per rememorar. Tant va ser així, que després del partit, la necessitat de celebrar-ho al voltant d’una taula d’un bar pròxim a l’estadi era imperant.

La convocatòria abarcava totes les jugadores si no fos perquè dues d’elles, la Marta Puigdellívol per una banda, va avisar que no podria assistir-hi per recomanacions de la unitat mèdica del club: ‘Noies, em sap molt de greu, però no podré venir; el metge m’ho ha impedit’. L'altra jugadora absent va ser la Júlia, doctora al Taulí, que va avisar dient que havia de fer una operació d'urgència de vida o mort. Evidentment, li perdonem i confiem que al pròxim encontre hi puguem ser totes. La cita era a casa nostra, on millor se celebren les victòries, a les 21.30, però el TeMare FC ja hi era des de les 21, mitja hora abans per comentar estratègies, jugades clau i, com no, fer un bon escalfament. En aquest punt és on hem de lamentar un petit fet: una de les nostres puntals, Mireia Canyadell va patir una petita lesió, fet que va impedir que donés de si tot el que pot arribar a donar. Tot i així, la confiança en l’equip era plena i l’equip confia en la jugadora i en un procés ràpid de recuperació.

El partit va començar puntual i les ganes de sortir a per totes eren latents en l’ambient. Tant va ser així que el nostre 10, la Clàudia Sala va marcar el primer gol del partit i va obrir la llauna. La cosa, però, no es va quedar aquí, al cap de poc, la Lali, tot i portar el número 13 a l’esquena, va marcar el segon. En declaracions del míster: ‘Amb el 2-0 estava molt content, però no m’ho volia creure encara, havíem de seguir fins el final’.

Aquest resultat es va veure tacat amb un gol en contra, la guardameta Helena no va poder fer res en un un contra un, cosa que va significar la retallada de distàncies entre els dos equips.

Havien passat els 25 mints de la primera part, tocava descans i canvi de camp. El Goofy, com a bon mestre, va repassar algunes de les jugades que tant havíem assajat en els entrenaments previs. Totes estàvem contentes, il·lusionades, però conscients que encara quedava una segona part que prevèiem dura, ja que l’equip contrari no sortiria a deixar passar el temps.

I les previsions no van fallar: les P-pas van sortir amb molta força, tant és així que van donar més d’una sorpresa que hauria pogut capgirar el marcador, però sota els  pals s’hi trobava l’Helena, que va evitar que dos xuts acabéssin en gol.

La tensió era a l’ambient i la Lali, conscient del paper de pitxitxi que volia adoptar, va marcar el tercer de l’equip, el seu segon. Va ser un gol que va donar tranquil·litat, la diferència s’eixamplava. La confiança en nosaltres mateixes anava en augment, fet que va fer que les altres jugadores, no mencionades encara, fessin accions espectaculars, com la Míriam, que, fent de tancament, no en va deixar passar ni una, ‘la Míriam ha aguantat com una campiona, té molta resistència i consistència’, en paraules del míster. Una altra jugadora que se sentia molt còmoda va ser la Mireia Mas, que va confessar que les vambes noves li havien donat molta confiança. I què dir del nou fitxatge de la temporada, l’Anna Camps. Ningú pot dir-ne res dolent, segons la Núria Rigol, que també va fer un partidàs, ‘l’Anna dóna seguretat’ i, com a safareig, la Míriam va confessar que a l’Anna li deien ‘La Velcro’, ‘perquè no perdia mai l’esfèrica’. 

Els minuts anaven passant i la tensió en augment pel fet que s’acostava el xiulet final i com a conseqüència d’aquest fet i del cansament acumulat, es van crear algunes situacions de patiment prop de la porteria local. Tot i així, qualsevol intent de les P-pas era neutralitzat per l’equip local, de mà de la Míriam o bé de l’Anna Camps.

Per acabar d’arrodonir la nit, la Lali va fer el que ja sap fer: el quart gol del partit i de l’equip, que representava el seu primer hat-trick de la lliga. Pocs minuts després, el xiulet va sonar, s’havia acabat el partit, el partit per retenir a la memòria de totes les jugadores. Tot i la gran nit, l’equip és conscient que ha arribat a un punt en què els aspectes treballats en els enternaments comencen a tenir bons resultats, però en paraules del míster en la roda de premsa posterior: ‘Hi ha d’haver continuïtat, hem de seguir entrenant per seguir millorant, ja que hi ha aspectes com la rapidesa en els canvis de moviment que s’han de seguir millorant’.

Aquesta és la crònica d’un gran partit, d’un gran equip amb moltes ganes de seguir millorant. Tot, però sense oblidar gràcies a qui som on som; en paraules de la Míriam: ‘el Goofy ens ha ensenyat a jugar a futbol i a ser millors persones’.

Crònica del primer matx de la temporada

Temare FC ha començat la lliga amb una derrota disputadíssima i gens merescuda. El partit va començar puntualment el dimarts 2 d'octubre a les 20.00h a l'estadi del Claret contra les Antonia's. Durant la primera part el partit va estar molt igualat i els dos equips van estar temptejant el camp contrari sense sort, en moltes ocasions gràcies a les porteres de cada equip. Ens va servir per entrar dins el partit, l'equip estava organitzat i es començava a notar l'evolució del tikitaka que hem d'anar potenciant.

A la segona part les Antonia's van entrar amb molta més fam golejadora, apretant-nos a dalt i jugant cos a cos, fet que va comportar alguns enfrontaments dins el terreny de joc amb algunes contrincants. Va ser en una jugada en la qual l'equip estava volcat a l'atac quan una desafortunada pèrdua de pilota va desencadenar un contraatac impossible de defensar i la pilota va anar a parar al fons de la porteria sense deixar opcions a la nostra imparable guardameta.

Cal mirar endavant sense tenir en compte aquest resultat; durant el partit es va fer palès el nostre treball de pretemporada i vam poder demostrar que tenim opcions d'estar al capdamunt de la classificació si seguim aquest ritme d'entrenaments.

Ens hem de creure que podem!!! FORÇA TEMARE!!!