Crònica de la segona jornada de lliga: TeMare 4 - 1 P-pas

El partit d’ahir al vespre no va ser un partit normal. No va ser un partit com els de sempre. Ahir, en declaracions del míster, Goofy, l’equip ‘va recollir els fruits de tants entrenaments’. Sí, estimats seguidors i fans incondicionals, ahir, TeMare va guanyar com feia temps que no es veia. Una victòria aclaparadora, un domini assajat i una set de gols van fer de la segona jornada de la lliga Lefa-squirt una jornada per rememorar. Tant va ser així, que després del partit, la necessitat de celebrar-ho al voltant d’una taula d’un bar pròxim a l’estadi era imperant.

La convocatòria abarcava totes les jugadores si no fos perquè dues d’elles, la Marta Puigdellívol per una banda, va avisar que no podria assistir-hi per recomanacions de la unitat mèdica del club: ‘Noies, em sap molt de greu, però no podré venir; el metge m’ho ha impedit’. L'altra jugadora absent va ser la Júlia, doctora al Taulí, que va avisar dient que havia de fer una operació d'urgència de vida o mort. Evidentment, li perdonem i confiem que al pròxim encontre hi puguem ser totes. La cita era a casa nostra, on millor se celebren les victòries, a les 21.30, però el TeMare FC ja hi era des de les 21, mitja hora abans per comentar estratègies, jugades clau i, com no, fer un bon escalfament. En aquest punt és on hem de lamentar un petit fet: una de les nostres puntals, Mireia Canyadell va patir una petita lesió, fet que va impedir que donés de si tot el que pot arribar a donar. Tot i així, la confiança en l’equip era plena i l’equip confia en la jugadora i en un procés ràpid de recuperació.

El partit va començar puntual i les ganes de sortir a per totes eren latents en l’ambient. Tant va ser així que el nostre 10, la Clàudia Sala va marcar el primer gol del partit i va obrir la llauna. La cosa, però, no es va quedar aquí, al cap de poc, la Lali, tot i portar el número 13 a l’esquena, va marcar el segon. En declaracions del míster: ‘Amb el 2-0 estava molt content, però no m’ho volia creure encara, havíem de seguir fins el final’.

Aquest resultat es va veure tacat amb un gol en contra, la guardameta Helena no va poder fer res en un un contra un, cosa que va significar la retallada de distàncies entre els dos equips.

Havien passat els 25 mints de la primera part, tocava descans i canvi de camp. El Goofy, com a bon mestre, va repassar algunes de les jugades que tant havíem assajat en els entrenaments previs. Totes estàvem contentes, il·lusionades, però conscients que encara quedava una segona part que prevèiem dura, ja que l’equip contrari no sortiria a deixar passar el temps.

I les previsions no van fallar: les P-pas van sortir amb molta força, tant és així que van donar més d’una sorpresa que hauria pogut capgirar el marcador, però sota els  pals s’hi trobava l’Helena, que va evitar que dos xuts acabéssin en gol.

La tensió era a l’ambient i la Lali, conscient del paper de pitxitxi que volia adoptar, va marcar el tercer de l’equip, el seu segon. Va ser un gol que va donar tranquil·litat, la diferència s’eixamplava. La confiança en nosaltres mateixes anava en augment, fet que va fer que les altres jugadores, no mencionades encara, fessin accions espectaculars, com la Míriam, que, fent de tancament, no en va deixar passar ni una, ‘la Míriam ha aguantat com una campiona, té molta resistència i consistència’, en paraules del míster. Una altra jugadora que se sentia molt còmoda va ser la Mireia Mas, que va confessar que les vambes noves li havien donat molta confiança. I què dir del nou fitxatge de la temporada, l’Anna Camps. Ningú pot dir-ne res dolent, segons la Núria Rigol, que també va fer un partidàs, ‘l’Anna dóna seguretat’ i, com a safareig, la Míriam va confessar que a l’Anna li deien ‘La Velcro’, ‘perquè no perdia mai l’esfèrica’. 

Els minuts anaven passant i la tensió en augment pel fet que s’acostava el xiulet final i com a conseqüència d’aquest fet i del cansament acumulat, es van crear algunes situacions de patiment prop de la porteria local. Tot i així, qualsevol intent de les P-pas era neutralitzat per l’equip local, de mà de la Míriam o bé de l’Anna Camps.

Per acabar d’arrodonir la nit, la Lali va fer el que ja sap fer: el quart gol del partit i de l’equip, que representava el seu primer hat-trick de la lliga. Pocs minuts després, el xiulet va sonar, s’havia acabat el partit, el partit per retenir a la memòria de totes les jugadores. Tot i la gran nit, l’equip és conscient que ha arribat a un punt en què els aspectes treballats en els enternaments comencen a tenir bons resultats, però en paraules del míster en la roda de premsa posterior: ‘Hi ha d’haver continuïtat, hem de seguir entrenant per seguir millorant, ja que hi ha aspectes com la rapidesa en els canvis de moviment que s’han de seguir millorant’.

Aquesta és la crònica d’un gran partit, d’un gran equip amb moltes ganes de seguir millorant. Tot, però sense oblidar gràcies a qui som on som; en paraules de la Míriam: ‘el Goofy ens ha ensenyat a jugar a futbol i a ser millors persones’.